RESUM
DE L’ACCIO:
Amb
aquest projecte l’associació Catalana per al desenvolupament i la cooperació,
Lleida. Cat vol reflexionar sobre els rumors al voltant de la diversitat
cultural a la ciutat i a les terres de
Lleida, per la qual cosa realitzarà accions concretes que ens permetin a tots adoptar una actitud més crítica i activa davant la poca solidesa argumental dels
rumors que tan afecten la convivència a la cuitat i del territori.
La
primera etapa del projecte serà detectar els principals rumors sobre la immigració
que afecten la convivència i la
diversitat cultural per poder contrastar-los
amb informació rigorosa i objectiva, i així aconseguir la desarticulació
del mateixos en un exercici de diàleg i
no confrontació, ja que creiem que es pot transformar la passivitat que
habitualment adoptem davant els rumors per actituds més actives i constructives.
De la mateixa
forma farem accions de sensibilització
específiques:
1.
Intervencions als espais de trànsit (carrer, mercats,
etc.)
2.
Creació de materials de difusió antirumors : clauers,
globus, tovallons i díptics específics per a cada un dels rumors prioritaris.
3.
Activitat lúdica: “Com vivim la diversitat a Lleida” com
un espai de reflexió entorn a la convivència intercultural a la cuitat.
4.
Exposició “les mirades de la convivència” que mostri com es
poden trencar els tòpics visualment, tot como part del procés gràfic per
realitzar una exposició a gran escala per el centres cívics, biblioteques i
altres espais del territori.
Cal dir que tot el procés estarà
acompanyat per una web on es recolliran dades rigoroses, es mostrarà el procés
de la estratègia per afavorir la convivència desmentint els tòpics relacionats amb la
immigració.
CONTEXT
I JUSTIFICACIO
En
els últims anys, l’augment de la
diversitat sociocultural de Lleida ha
generat la consolidació d’estereotips que sovint deriven en prejudici, es dir,
en el procés de jutjar o de crear una opinió
sobre una persona o un col·lectiu sense que estigui fonamentada en una
experiència real. Aquest fet de
prejutjar es observable en diferents àmbits i activitats socials ja que implica
una manera de pensar relacionada moltes vegades a comportaments o actituds de
discriminació.
Des
de l’associació Catalana per al desenvolupament i la cooperació, Lleida.
Cat, Sabem que aquesta realitat posa en
evidencia una situació que dificulta la
interacció i les relacions entre persones de diferents orígens culturals, ja
que el prejudici acostuma a suposar una actitud
més aviat hostil cap una persona o grup determinat trobant-se l’origen
de l prejudici en el de desconeixement i la por pel nouvingut.
Per
aquest motiu considerem important desenvolupar un projecte de sensibilització
que permeti als habitats eines per
aconseguir una interacció positiva a
partir d’un conjunt de accions que generin reflexió, participació per combatre els rumors i el prejudicis al
voltant de la diversitat cultural.
Eines com la
informació rigorosa i
objectiva, la formació, les
intervencions
als espais de la Ciutat i la creació de materials de difusió (clauers, globus,
tovallons i díptics específics per a cada un dels rumors prioritaris, Exposició
, la xerrada “ com vivim la diversitat a Lleida” y las jornades de
formació permetran afavorir la convivència i el
diàleg entre cultures.
OBJETIU GENERAL
Augmentar
la cohesió social a traves de una campanya de sensibilització que permeti reflexionar i actuar
sobre els principals rumors que afecten
la convivència i diversitat cultural a
Lleida.
OBJETIUS ESPECIFICS
1)
Treballar en la
desarticulació dels rumors utilitzant sempre una eina clau: la informació
rigorosa i objectiva.
2)
Poder realitzar i
promoure la producció de materials en suports diferents i l’accés a la formació
i la informació, com a mesura eficaç per fomentar iniciatives sobre la
diversitat cultural.
3)
Promoure el diàleg,
la participació dels participants i beneficiaris al projecte organitzant activitats participatives obertes a tothom.
Fomentar la participació de
voluntaris i associats, mobilitzant els recursos y serveis tècnics
RUMORS I ANTIRUMORS
1.
Els immigrants col·lapsen el sistema sanitari
ARGUMENTACIÓ- ANTIRUMOR...es tracta de
població jove i amb pocs problemes de salut.
Segons el Departament de Salut de la Generalitat, l’any 2006, el total
de la despesa sanitària de la població estrangera representava el 4,3%del
pressupost total, tot i que la població estrangera era quasi el 13% del total
dels habitants de Catalunya. Al mateix
temps, les dades confirmen que, a Catalunya, les persones immigrades van al
metge la meitat que els autòctons i que el consum farmacèutic dels pacients de
nacionalitat espanyola es un 41% més elevat que els dels estrangers. I, en la
mateixa línia, trobem que la despesa sanitària dels immigrants a Catalunya és
la meitat de la mitjana catalana.
2.
“Ens estan
imposant la seva cultura”
ARGUMENTACIÓ
- ANTIRUMOR “Sabies que…” ...de bon matí, prens cafè colombià i treus a passejar
el pastor alemany. Vas vestit amb roba gallega, mentre escoltes flamenc gitano,
condueixes un cotxe francès ple de gasolina kuwaitiana. Treballes a l’ordinador
de fabricació taiwanesa. Reps una telefonada al mòbil finlandès. Al migdia, l’àpat és gaspatxo andalús i
paella valenciana, la beguda, txacolí basc i les postres kiwis neozelandesos. A
la tarda, en comptes del serial veneçolà, veus una pel•lícula nord-americana
protagonitzada per actor shispans i musicada amb rock britànic.
Al
vespre, en un pub irlandès, planeges les vacances a Tunísia mentre beus una
cervesa alemanya pagada amb euros. Arribada la nit, llegeixes una novel•la
catalana mentre xarrupes te marroquí. Cuides la tulipa holandesa i el bonsai
japonès. El teu rellotge suís marca la mitja nit (els nostres números són
àrabs), etc. Les persones tenim identitats diferents. Vivim en una societat humana multicultural. Article
de Xavier Torrens, professor de ciència política de la Universitat de Barcelona
3.
“S’emporten totes les beques de menjador”
ARGUMENTACIÓ
ANTIRUMOR...
Segons
la Generalitat de Catalunya a l’hora d’atorgar els ajuts, es tenen en compte
les condicions socioeconòmiques, geogràfiques i familiars de l’alumnat, i també
l’escolarització en centres d’atenció educativa preferent de tots i totes les
persones que demanin la ajuda.
La
percepció d’un 72% dels catalans/es és que els / les immigrants reben bastant o
molta protecció per part de l’administració. (Enquesta CEO 2011, Generalitat de
Catalunya). La realitat és que el nombre
de beques de menjador s’ha duplicat en 4 cursos. La realitat és que el pressupost s’ha
duplicat en els últims 4 cursos. La realitat és que només el 15’3 % de les beques de menjador són per a
persones immigrants. Per tant, podem afirmar que mai tants infants nacionals havien rebut tantes beques de menjador com en el curs 2010-2011. Dades extretes de: www.bcnantirumors.cat
4.
Els locals d'immigrants no compleixen la normativa
i gaudeixen de més avantatges
ARGUMENTACIÓ
ANTIRUMOR El comerç immigrant representa
un 11% del total. La Paeria ha inspeccionat 50 locals al Centre Històric, on es
concentra, i s’han tramitat 8 tancaments per incomplir la normativa, dels quals
3 ja han pogut reobrir després de fer les modificacions necessàries. Els controls es fan de forma periòdica, en
diferents barris de la ciutat i en diferents tipologies d’establiments.
Estudi sobre la situació del comerç immigrant a
Lleida de la Regidoria de Promoció
Econòmica i de la Universitat de Lleida octubre del 2011
El
47,2 per cent dels 305 establiments que hi ha a la ciutat regentats per
estrangers -el comerç immigrant a la ciutat representa un 11% del total-
corresponen a la nacionalitat asiàtica, seguida de la població del Magrib i
Egipte. L'activitat principal és la restauració, seguida de l’alimentació i el
comerç mixt (supermercats i basars). Pel que fa a la distribució per barris,
els que més comerç immigrant concentren són el de Princep de Viana – Clot,
Centre Històric i Universitat.
El
col·lectiu immigrant compra en establiments locals productes d’abastiment
quotidià o que els establiments de comerç alimentari ofereixen una activitat
comercial especialitzada, que es dirigeix a una demanda local, bàsicament
estrangera. El sector serveis és el més predominant, sobretot en la
restauració, i, en general, la integració de l’activitat econòmica regentada
per estrangers és positiva.
5.
Els
immigrants fan compres amb xecs de l'ajuntament : Estem gestionat l’ informació
6.
L´ajuntament dóna cotxets de bebè l’ajuntament a
famílies immigrant: Actualment
estem gestionat l’ informació
Exposició..................................
No hay comentarios:
Publicar un comentario