Hi ha una sèrie d'evidències que ens obliguen a redefinir
aquest enfocament negatiu respecte dels rumors. Ens trobem davant d'un potent
instrument de comunicació, independentment que transmeti o no un contingut no
contrastat: si comunica és perquè es basa en un principi de complicitat social,
compartit per tota una sèrie de persones; així, actua com un discurs alternatiu
a d'altres tipus de comunicacions, en especial a aquelles que s'orienten des de
les administracions públiques cap la ciutadania. Un fet que obliga que les
administracions hagin d'elaborar una resposta als arguments que es difonen
entre la col·lectivitat, especialment pel fet que aquests arguments serveixen
de mecanismes de mobilització col·lectiva.
Els rumors han estat els principals mecanismes de
propagació d'idees preconcebudes en relació a la immigració en els municipis de
Catalunya. Alguns d'ells s'han convertit en tòpics comuns, que fins i tot han
arribat a ser incorporats en els qüestionaris d'algunes enquestes d'opinió
pública, o en els titulars dels mitjans de comunicació. Molts consistoris han
estat conscients que les seves
polítiques d'acollida a les persones immigrades, podien afavorir la difusió de
rumors. És encomiable que molts consistoris hagin mantingut el seu mandat
institucional, desoint la rumorologia incessant. L’Associació Catalana per al desenvolupament
i la cooperació, Lleida.Cat, dona continuïtat a un procés, sensible, però útil
en la nostra societat d’avui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario