Cooperació internacional des de Lleida per reforçar l’autonomia i els drets de les dones rurals d’Antioquia

El projecte «Dones Autònomes» ha treballat en quatre municipis colombians per combatre les violències masclistes, reforçar l’educació i impulsar el lideratge de les dones en la vida comunitària

La cooperació internacional impulsada des de Lleida ha posat el focus en una realitat que sovint queda lluny dels grans centres urbans: la de les dones que viuen a les zones rurals d’Antioquia, a Colòmbia, on la distància geogràfica, la pobresa, la sobrecàrrega de les cures i les desigualtats de gènere dificulten l’exercici efectiu dels seus drets.

Amb aquest objectiu, l’Associació Catalana per al Desenvolupament i la Cooperació, Lleida.cat (ACDC.LLEIDA.CAT) ha desenvolupat el projecte «Dones Autònomes: Incidència i Prevenció de Violències a Antioquia», en col·laboració amb la Corporación Pazsocat, l’Alcaldia de Medellín – Secretaría de las Mujeres i les administracions locals de Caldas, El Retiro, Santa Bárbara i Fredonia.

La iniciativa parteix d’una idea central: la cooperació no consisteix només a donar recursos, sinó a reforçar les capacitats de les persones perquè puguin defensar els seus propis drets i transformar la realitat del seu territori.

Quan viure lluny també significa tenir menys drets

A les zones rurals d’Antioquia, les dones afronten una acumulació de desigualtats. La dispersió dels nuclis rurals i les dificultats de transport compliquen l’accés als serveis públics, la formació i les rutes d’atenció davant les violències masclistes.

El projecte identifica, a més, una forta sobrecàrrega del treball de cures: les dones assumeixen el 91% del treball de cura no remunerat en les llars dels municipis d’intervenció, amb una dedicació molt superior a la dels homes. Aquesta situació limita el seu temps, les oportunitats formatives i la seva participació en els espais de decisió.

La desigualtat també es manifesta en l’àmbit educatiu. L’analfabetisme funcional, l’abandonament escolar i els embarassos adolescents afecten especialment les nenes i joves de les zones rurals, mentre que les dones adultes tenen més dificultats per accedir a formació i informació sobre els seus drets.

En aquest context, les violències basades en gènere constitueixen una vulneració dels drets humans. El projecte treballa especialment sobre l’aplicació efectiva de la Llei 1257 de 2008, que estableix mesures de sensibilització, prevenció i sanció de les formes de violència i discriminació contra les dones, així com sobre els principis de la CEDAW.

Formació per transformar: «Forjadors de Canvi»

Una de les principals actuacions ha estat el desenvolupament dels Tallers Forjadors de Canvi, concebuts com espais d’educació popular, participació i apoderament.

El programa planteja un cicle de vuit tallers presencials adreçats a dones joves, adultes, rurals, mares caps de família i dones en situacions de major vulnerabilitat. Els continguts han abordat els drets humans de les dones, la desconstrucció dels estereotips de gènere i de les cures, els mecanismes d’exigibilitat de la Llei 1257 i eines de litigació comunitària.

La metodologia ha incorporat eines com la cartografia social, el teatre de l’oprimit, els jocs de rol i l’artivisme, facilitant que la formació sigui accessible també per a dones amb baixos nivells d’escolarització.

Un dels elements més innovadors ha estat la transferència de l’estratègia pedagògica «Aquí Pintem Totes», desenvolupada per la Secretaría de las Mujeres de Medellín, que utilitza l’art i l’educació com a instruments per qüestionar els rols tradicionals i reforçar l’autoestima i l’autonomia de les nenes i joves.

De la formació a la incidència política

El projecte ha anat un pas més enllà de la sensibilització. Les dones han estat concebudes com a agents actius de canvi i no com a receptores passives de l’ajuda.

A través de «Teixint Veus», s’han plantejat espais de diàleg entre les dones, les organitzacions comunitàries, els mitjans locals i les administracions públiques. L’objectiu és posar damunt la taula les dificultats reals que existeixen en l’accés a la justícia, la salut i l’educació i convertir les demandes de les dones rurals en propostes d’incidència.

Paral·lelament, la iniciativa ha impulsat xarxes d’incidència i comitès d’auditoria feminista als quatre municipis. Aquest mecanisme permet a les dones participar en la recollida i anàlisi d’informació sobre les rutes d’atenció a les violències i elaborar propostes per millorar les polítiques públiques.

«Juntes Avancem»: perquè l’autonomia també és tenir un projecte de vida

La quarta línia d’actuació, «Juntes Avancem», ha posat l’accent en els lideratges emergents i en l’acompanyament individual.

El programa de mentories preveu l’acompanyament de 45 dones joves i mares caps de família en la construcció dels seus projectes de vida, amb eines de lideratge, autonomia i gestió d’oportunitats.

Per garantir que les barreres econòmiques i de cures no impedissin la participació, el projecte també ha incorporat mesures concretes com un fons de mobilitat rural i espais de cures infantils paral·lels a les activitats.

Un pont entre Antioquia i Lleida

La cooperació també ha tingut una dimensió de retorn social a Lleida. El projecte ha plantejat espais d’intercanvi entre les dones i joves d’Antioquia i la comunitat educativa i social de Ponent, així com accions de sensibilització i artivisme per apropar a la ciutadania lleidatana les desigualtats globals vinculades al gènere i l’educació.

D’aquesta manera, la cooperació es converteix en un camí de doble sentit: Antioquia aporta experiències, coneixement i lideratges comunitaris, mentre que Lleida acompanya, comparteix recursos i obre espais de sensibilització i aprenentatge.

«Dones Autònomes» reforça així una manera d’entendre la cooperació basada en els drets humans, la participació i la corresponsabilitat. Una cooperació que no pretén parlar per les dones, sinó contribuir perquè siguin elles mateixes qui prenguin la paraula, coneguin els seus drets, ocupin espais de decisió i transformin les seves comunitats.

Perquè quan una dona rural coneix els seus drets, quan una jove pot continuar estudiant, quan una lideressa pot exigir responsabilitats a una administració o quan una comunitat es mobilitza contra la violència, no només canvia una vida: comença a canviar tot un territori.